miércoles, 3 de diciembre de 2014

Comença el repte!




I ja fa dues setmanes d'aquesta fotografia, del dia que va començar tot i vam iniciar el projecte. L'acte de presentació es va fer al Teatre Mundial de La Bisbal d'Empordà, on ens vam reunir pares, mentors, mentorats, professors, directors de centres, encarregats del projecte i fins i tot l'alcaldessa.

Després d'explicar de què tractava el projecte i fer la part més formal i oficial de la presentació, vam passar a fer les presentacions entre mentores (perquè en aquest cas totes sóm noies) i els mentorats. Perquè el primer contacte no fos tan fred com dir el nom del mentor i del mentorat, ens van organitzar un joc de coneixença.

El joc consistia en que ens enganxaven un paper al front a cadascun dels participants al projecte, on posava una acció que al nostre mentorat li agradava (llegir, nedar, jugar a basquet...). Durant el joc no es podia parlar, per tant, quan ens trobàvem algú de cares, aquest havia de fer amb mímica l'acció que l'altre persona portava escrita al front. Així doncs, quan trobaves algú que feia la mateixa acció que tu, ja havies trobat la teva parella.

La nena que m'ha tocat és la primera per l'esquerra a la foto. Es diu Maica i tot i que ha nascut aquí, la seva família es de Filipines. També vaig conèixer a la seva mare i a la seva germaneta petita, la Laica, que no parava quieta el dia de la presentació.

Al principi va costar una mica parlar, ja que jo estava nerviosa i ella també, i la timidesa era evident. Però al cap d'una setmana vam tornar a quedar i ja es va obrir més, parlant-me de quina música li agradava, què feien a cole i quins amics tenia.

El primer dia vam decidir fer un vol per parlar tranquil·lament de nosaltres. Em va ensenyar on vivia i jo li vaig ensenyar on vivia jo, i així al dia següent podíem quedar a un altre lloc de trobada. A casa meva vam estar a l'ordinador buscant alguna recepta per fer pastissos, vam mirar videos tutorials i fotos de pastissos. Finalment ens vam decantar per les famoses Muffins de xocolata que algun dia d'aquets farem juntes.

De moment això es tot, aniré actualitzant el blog quan pugui! Petons i sort amb els vostres rossinyolets!

Teresa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario